dijous, 23 de febrer de 2017

La Serra del Corb i Dijous Gras

LA RUTA EN WIKILOC 
 
 
 


 
DIJOUS GRAS
 
 
Dijous llarder o dijous gras, també conegut com el Dia de l’ou i el porc’ o ‘el dia de la truita’, el dia en què tradicionalment comença el Carnestoltes perquè és el dijous anterior al dimecres de cendra. És tradició prendre la botifarra d’ou en aquest dia a més d’altres de semblants com la blanca o la negra. També és costum prendre truita de botifarra. A l’hora d’esmorzar, per postres o per berenar, també es habitual menjar coca de llardons.
Al febrer, el rebost s’havia buidat força, però quedaven encara llardons (el que resta del llard del porc un cop fregit i extret el seu greix) i botifarres. La qüestió era, doncs, afartar-se d’aliments greixosos per preparar-se per a l’abstinència de la Quaresma
Per tot això els bufets fem un esmorzar dinar per celebrar aquest dia tan senyalat , i com diu la dita  o fem amb un bon plat de mongetes grasses , carn de porc també unes bones postres i sobrer tot bona companyia com sempre


La colla dels bufets com es costum en aquesta data, celebrem amb un esmorzar dinar aquest dijous gras , una curta caminada i un molt bon àpat , aquí no falta res, es comença per una part de la colla fent la preparació en un local del bosc de la Tosca , l´àpat consta d'una grandiosa paella de mongetes grasses , uns musclos , seguidament llonganisseta , xurrasco i cansalada del coll , unes bones postres  pastes secas i Torrons unes ratafies , cafè . Tot això com sempre amb molt bona companyia

 
Avui e volgut començar per al final , dons aquesta sortida es pensant amb aquest dinar , de totes maneres ara toca explicar la caminada d´avui


Caminat per entremig de la fageda arribem a San Martí del  és una petita joia amagada del romànic Garrotxí. Construïda en un racó silenciós i obac, la seva peculiar arquitectura i entorn, li donen un caire especial i misteriós. Es tracta d’una austera construcció d’origen romànic, amb una entrada graonada i un porxo sostingut per pilars




 En el nostre camí ens trobem amb la casa "l´Antiga" podem veure algunes antigalles , tan mateix com una petita mida que abans feien servir per tenir l´aigua en fresc



  Sant Miquel del Corb  se’n fa esment en quasi tots els documents, religiosos i/o laics, dels segles XIII i XIV, i hom defensa que tenia aleshores la qualificació de parròquia. La planta romànica va quedar molt modificada per les reformes del Segle XVIII, moment que va ser sobrealçada la teulada.  en el seu exterior hi havia una pedra cantonera amb la inscripció ( Joseph Camps paborde de Sant Miquel. 1806).


De nou entre fagedes passem per la font del racó , també trobem el petit bolca'n del Racó , amb bones vistes d´Olot , a queda poc per arribar el nostre punt d´arribada tots tenim la gana feta i esperem els companys aixin fet una bona tasca per lo tant un molt bon esmorzar , i com es pot veure en el començament d´aquesta plata així a estat





Una foto que malauradament ens porta molts mals records per els que tenim una edat
 
 
El bosc de la Tosca diu adéu a la sortida d´avui