Sortim la colla dels Bufets des del petit aparcament del Pla de la Fusta que hi ha al peu del Pont del Climent ,. El camí ascendent s'endinsa en una profunda vall obaga, estreta, fresca i arbrada. Entre la vegetació podem observar les curioses formes arrodonides del conglomerat característic del Picancel, que ens recorda la roca montserratina
Al cap de poc de pujar arribem al característic Portell de l'Ovellar, un pas horitzontal enmig de la roca , A mesura que anem avançant el camí va guanyant inclinació, i a estones puja fort. En el darrer tram podem veure a la dreta el marcat cim del Serrat del Migdia, i a l'esquerra el vertical Pic de Perris
Enfilem un petit tram de roca tot seguint l'itinerari evident. El camí voreja lleugerament per la dreta per evitar un esperó que hauríem de desgrimpar si seguíssim de dret. Uns metres abans del cim una corda facilita un pas lateral de roca, tot i que no té cap dificultat. Tot seguit arribem al petit pla on hi ha la senyera summital.
Des d'aquest mirador tenim una excel·lent perspectiva cap al nord, l'est i l'oest. El vessant sud queda tapat pel Cingle de la Por. Cap al nord destaca la visió del vessant sud del Catllaràs, d'on sobresurt el Sobrepuny i els cingles de Tastanós. Cap al nord-oest es pot veure el Cadí, el Pedraforca, Ensija i els Rasos de Peguera. Cap a l'est veiem en primer terme el Salga Aguda i la seva característica cresta, i més enllà també podem veure algunes muntanyes del Ripollès.
Cal dir que aquest es el lloc del nostre esmorzar de colla
Magnifiques vistes des de dalt el Serrat de Migdia
Al cap d'uns minuts de repòs tornem enrere fins al al Collet dels Pins. A partir d'aquest punt girem cap a la dreta per tornar pel vessant contrari per on hem pujat. Comencem a baixar fort. Pocs metres després de l'indicador de la Font dels Cóms deixem el camí que marxa a l'esquerra i en prenem un de menys definit , Perdem alçada ràpidament baixant per un camí obac i humit. Passem al costat de la bonica Font dels Colletons que brolla entre la molsa. Prop d'aquest punt tenim una visió frontal del Serrat del Migdia on ens mostra el seu vessant més altiu i vertical
Per fi arribem al pantá de la Baells davant nostre ens trobem amb el Pont Doro , aquesta infraestructura va ser creada l'any 1926 per part del contractista i empresari Teodor Miralles i Soler; heus aquí la denominació de pont del Doro, una construcció que no només està conformada pel pont, sinó també per altres infraestructures. Òbviament, l'element central d’aquest conjunt arquitectònic és el pont, però també cal esmentar la presa contigua i les seves canalitzacions.
El pont va ser construït amb una tècnica antiga, cosa que li donà una gran fermesa. A més, està format per un gran arc, assentat a la roca per mitjà dels seus dos extrems.
Pel que fa a la presa, aquesta té uns 8 metres d'alçada i una forma corbada, que la distribueix en dos flancs.
El pont del Doro i les infraestructures adjacents són negades per les aigües del pantà de la Baells i només són observables en èpoques de secada, quan baixa la cota de l'aigua
El pont del Doro i les infraestructures adjacents són negades per les aigües del pantà de la Baells i només són observables en èpoques de secada, quan baixa la cota de l'aigua
Caminarem encara una estona més fins arribar de nou al punt d'origen, el Pont del Climent
Acomiada la sortida el Carles que avui era el seu sant Moltes Felicitats Company
