La Serra del Corb i Dijous Gras

LA RUTA EN WIKILOC 

 

 

 

 

DIJOUS GRAS

 

 

Dijous llarder o dijous gras, també conegut com el ‘Dia de l’ou i el porc’ o ‘el dia de la truita’, el dia en què tradicionalment comença el Carnestoltes perquè és el dijous anterior al dimecres de cendra. És tradició prendre la botifarra d’ou en aquest dia a més d’altres de semblants com la blanca o la negra. També és costum prendre truita de botifarra. A l’hora d’esmorzar, per postres o per berenar, també es habitual menjar coca de llardons.

Al febrer, el rebost s’havia buidat força, però quedaven encara llardons (el que resta del llard del porc un cop fregit i extret el seu greix) i botifarres. La qüestió era, doncs, afartar-se d’aliments greixosos per preparar-se per a l’abstinència de la Quaresma

Per tot això els bufets fem un esmorzar dinar per celebrar aquest dia tan senyalat , i com diu la dita  o fem amb un bon plat de mongetes grasses , carn de porc també unes bones postres i sobrer tot bona companyia com sempre

La colla dels bufets com es costum en aquesta data, celebrem amb un esmorzar dinar aquest dijous gras , una curta caminada i un molt bon àpat , aquí no falta res, es comença per una part de la colla fent la preparació en un local del bosc de la Tosca , l´àpat consta d'una grandiosa paella de mongetes grasses , uns musclos , seguidament llonganisseta , xurrasco i cansalada del coll , unes bones postres  pastes secas i Torrons unes ratafies , cafè . Tot això com sempre amb molt bona companyia

 

Avui e volgut començar per al final , dons aquesta sortida es pensant amb aquest dinar , de totes maneres ara toca explicar la caminada d´avui

Caminat per entremig de la fageda arribem a San Martí del  és una petita joia amagada del romànic Garrotxí. Construïda en un racó silenciós i obac, la seva peculiar arquitectura i entorn, li donen un caire especial i misteriós. Es tracta d’una austera construcció d’origen romànic, amb una entrada graonada i un porxo sostingut per pilars

 En el nostre camí ens trobem amb la casa "l´Antiga" podem veure algunes antigalles , tan mateix com una petita mida que abans feien servir per tenir l´aigua en fresc

  Sant Miquel del Corb  se’n fa esment en quasi tots els documents, religiosos i/o laics, dels segles XIII i XIV, i hom defensa que tenia aleshores la qualificació de parròquia. La planta romànica va quedar molt modificada per les reformes del Segle XVIII, moment que va ser sobrealçada la teulada.  en el seu exterior hi havia una pedra cantonera amb la inscripció ( Joseph Camps paborde de Sant Miquel. 1806).

De nou entre fagedes passem per la font del racó , també trobem el petit bolca'n del Racó , amb bones vistes d´Olot , a queda poc per arribar el nostre punt d´arribada tots tenim la gana feta i esperem els companys aixin fet una bona tasca per lo tant un molt bon esmorzar , i com es pot veure en el començament d´aquesta plata així a estat



Una foto que malauradament ens porta molts mals records per els que tenim una edat

 

 

El bosc de la Tosca diu adéu a la sortida d´avui

 

San Miquel de Castelló

 

LA RUTA EN WIKILOC

 

 

 

 

Des del petit poble d'Hostalets d´en Bas sortim tota la colla , cal dir que avui aquesta colla es molt nombrosa doncs la fem conjunta els juniors i els sèniors voltats per força boira comencem la pujada sobre nostre entremig de la boira podem veure l´ermita de Sant Miquel , una bona estona ens separa d´ella i també una bona pujada, avui el camí és una mica fotuts dons les pluges dels dies abans ens ant deixat un mont de fang i això comporta més d’una patinada .

 

Alguns representants de cada poble , Olot , Ripoll , San Joan , Campelles i Campdevànol , com podem veure molta diversitat tenim entre la colla

 

 

Per fí arribem a l´ermita de San Miquel. L'ermita de Sant Miquel de Castelló se situa en la població dels Hostalets d'en Bas. L'edifici, d'origen romànic relacionat amb el Castell dels vescomtes de Bas, consta d'una sola nau coberta amb una volta de canó. S'eleva a 980 metres, sobre un contrafort del Serrat de Sant Miquel dins de la serra dels Llancers. La panoràmica que s'ofereix des del mirador de l'ermita abasta tota la Vall d'en Bas, Olot i el Pirineu. Des del 1974 l'edifici està habilitat com a refugi de muntanya

Deixa'n rere nostre l´ermita de costelló i sempre amb bones vistes de la Garrotxa i las muntanyes nevades del Pirineu, passem per uns grans plans que sembla la casa dels senglars estan completament com es veu en las fotos llaurats de tots cantons , nosaltres anem fent camí per i anem cerca'n el nostre següent propera parada ja de lluny la podem veure el petit veïnat de Falgars

 Falgars d’en Bas, situat a 950 m, és un poble del municipi de la Vall d'en Bas (Garrotxa), prop de la vora oriental de l'altiplà que la serra de Cabrera separa del de Collsacabra. Actualment és un petit veïnat situat al voltant de l’explotació ramadera de la masia de la Coromina.A la sortida ens . A pocs metres de Falgars ens esplaiem amb el salt d´aigua de la Coromina , avui per sort amb molta aigua impressionant no per als que tenen vertigen

Anem fent camí sense problemes la pujada forta s´ha acabat, entre tertúlies ens trobem amb una cabra en el moment de parir aquests dos petits cabrits , tot això entre una bona cinglera quens deixa gaudir de molt bones viste

Per un corriol amb moltíssima baixada i algun pas un tan fotut, arribem al Salt del Grau , aquí fem una foto del grup que a decidit baixar per aquest camí , els altres fan la volta per dalt segurament molt més agradable de totes maneres al veure aquest salts d´aigua a vatgut la pena la baixada

Ja de nou a el municipi de la Vall d’en Bas que conforma una unitat geogràfica i paisatgística de primer ordre , aquest poblet conserve la rusticitat original i autòctona d’aquest indret

 

 El dinar que fem a final de mes aquesta vegada l´avancem una setmana dons el darrer dijous toca celebrar el dijous gras , avui acabada la sortida un bon número de bufets estan apuntats al dinar a la Moxina d´Olot , aquesta vegada passem de cent , el dinar aquesta vegada a estat molt bé quasi com sempre o millor dit no com l´última vegada que va estar a La Solana de Ripoll va ser per oblidar-lo.

Cal dir que a estat un dia realment complet una bonica excursió i un dina boníssim , ara sols queda dir-nos fins a la propera sortida companys

 

 

 

 

La cinglera del Puigsacalm diu adéu a la sortida d´avui