dijous, 30 de novembre del 2017

Castell d´Embestida Rupit

 
LA RUTA EN WIKILOC

 





Uns dos km de la cruïlla de Rupit ens trobem amb l´hostal La Devesa , aquí iniciem la nostra caminada del dia d´avui . La sorpresa a estat poc abans de l´arribada em trobat neu , creiem que seria poca cosa pro a l'aparcar el cotxe hem vist que teníem una bona nevada , això sense compta la baixa temperatura -8 de totes maneres això no ens a aturat.
Passem per davant la fina de La Fontana , dintre aquesta finca podem trobar-hi la fundació del mateix nom que atresora 14.000 peces de ceràmica i 2000 instruments musicals des de fa 25 anys
 
Arribem a Rupit i Pruit "Rupit és un trosset de món, enfonsat al cor de les fagedes de Collsacabra, un poble d'aquells que potser d'aquí vint anys ja haurà perdut la fesomia, però ara encara aguanta amb les teulades que ballen, amb els balcons de fusta primparada, amb els carrerons de pujades i de baixades, i amb unes casetes adormides, alguna amb finestres gòtiques i la majoria del disset, de l'època dels sants barrocs, de les Mares de Déu carregades de llàgrimes, de les cançons d'amor, dels bandolers, de l'Hereu Riera, d'En Serrallonga, i de Perot el lladre. El disset català és tota la Catalunya heroica i sentimental, és la flor del nostre cançoner i la túnica platejada de les nostres llegendes. I el poble de Rupit és això,un trosset viu, humilíssim i amagat del segle disset català


Petits detalls d´aquest petit poble de Rupit
 

Capella de Sta Magdalena situada a la banda del migdia del poble de Rupit, sobre un pujol rocós visible des del poble i mig envoltada per la riera que passa entremig del profund esvoranc obert a la roca . Des d´aquesta capella de Sta Magdalena tenim unas fantàstiques imatges de Rupit


Totes aquestes fotos són per recordar el fred de l´excursió d´avui , són fetes per als volta'ns de la riera de Rupit

 El Salt de Sallent és us salt d’aigua espectacular , impressionant salt d’aigua de 100 metres d’alçada per on cauen cinglera avall les aigües de la riera de Rupit, aquest salt forma un gran gorg en la seva base .
De la gran cinglera de l'Agullola de Rupit es separa una característica agulla vertical visible des del nostre lloc d´esmorzar
La segona part de l´excursió comença una vegada feta la foto de grup , veiem sobre nostre kla vista del castell de l´Embastida , comencem amb una pujada per un bon camí molt as solejat ,al girar per la part de darrere i seguin el curs d´un rierol el paisatge ens canvia completament la gelada als arbres amb el sol fa uns colors i unes imatges molt boniques

Al puig del Castell de la Bastida no hi ha cap castell. Es tracta d'un amuntegament de grans blocs de roques .
Castell de l’Envestida (996m, 45min). Dues grans lloses de pedra conformen el cim i són unes magnífiques talaies per contemplar tot el panorama des del Collsacabra fins al Montseny. I aquestes magnífiques vistes combinades amb un dia assolellat, ens conviden a fer unes bones fotos



Fins aquí la sortida del dia d´avui com sempre un plaer caminar amb vosaltres , ara toca fer el dinar de de mes amb tota la colla dels Bufets ,en l´hostal la Devesa






Com sempre una molt bona caminada , un molt bon dinar i una molt bona colla


 
Acomiada la sortida del dia d´avui la colla femenina dels Bufets
 
visca catalunya a la teua salut
 

dijous, 23 de novembre del 2017

El Ferran garrotxa

 
LA RUTA EN WIKILOC





 


Comencem a caminar prop del L’antic hostal de Ca la Bruta també conegut com de Maria la Bruta o de les Mosques, és situat al costat del Pont del Valentí, a la vall de Sant Aniol a l’Alta Garrotxa, punt estratègic de pas de traginers i carboners en altres èpoques quan anaven al mercat de Tortellà i Olot provinents del Vallespir, coneguts arreu per formar part de la gran novela catalana “La Punyalada” de Marià Vayreda. Ens consta que l’hostal també surt a la pel·lícula sobre aquesta novel·la que es va rodar el 1989.
 

Passem el pont del Valentí
 seguim vora la riera i comencem a pujar , encara que la pujada no és molt forta és cons tan i molt llarga , entre boscos d´Alzines el corriol molt fresat per arribar al nostre rimer destí o millor la primera parada Teleixá
 
En una casa quasi amb ruïnes es va reformar per fer-hi un petit refugi lliure , està situat a Can Torner amb l’ajuda desinteressada dels Amics de Talaixá i del Centre Excursionista d’Olot , Una part d´aquest refugi es lliure l´altre es vigilada amb una capacitat de 12 places,aquest refugi lliure està gestionat per els usufructuaris de la vivenda del familiars del Rodri, que formen el col·lectiu "amics de Talaixá"


Talaixà és un petit nucli de població pertanyent al terme municipal de Montagut i Oix. Les cròniques daten el nucli de Talaixà als voltants del segle IX; trobant-se la primera referència escrita cap a l'any 872 . Destaca l'església romànica de Sant Martí de Talaixà, situada al peu de la serra de Talaixà (1252 m alt.), contrafort meridional del puig de Comanegra, i damunt el coll de Talaixà. L'església és esmentada ja al segle X, i fou cedida al monestir de Sant Aniol d'Aguja



Des de Talaixá veiem davant nostre el cim d´el Ferran , .
Tot i que és un cim de baixa cota, amb tantes opcions per anar-hi i situat entremig d’una zona paisatgísticament interessant, no és estrany que sigui molt visitat. La opció per la cara nord supera al tram final un fort desnivell de més de dos-cents metres que resulta un bon tirapit




El Ferran és una muntanya de 985 metres que es troba al municipi de Montagut i Oix, a la comarca de la Garrotxa , Tot i que és un cim de baixa cota, amb tantes opcions per anar-hi i situat entremig d’una zona paisatgísticament interessant, no és estrany que sigui molt visitat. La opció per la cara nord supera al tram final un fort desnivell de més de dos-cents metres que resulta un bon tirapit.
 També es tenen vistes d'una gran quantitat de cims de la Garrotxa i part del Ripollès, com el Costabon, el Comanegra, El Bassegoda. I just als seus peus es pot veure el poblet (ja deshabitat) de Talaixà


 la Balma del Corneta. És una balma força profunda, amb parets i sostre de bonics contrastos negres i blancs, i amb una petita construcció humana al fons, probablement un antic dipòsit d’aigua o un forn. És una de les grutes més grans de la comarca i també té història. S’hi va trobar el cadàver d’un corneta de l’exercit lliberal manat pel General Nouvilas, derrotat a la Serra del Toix a la tercera guerra carlina (1874) quan anaven a auxiliar la capital de la Garrotxa assetjada pels Carlins. Aquest corneta, fugitiu com tant d’altres soldats, ferit i segurament sense ajuda de cap classe, va morir a la mateixa cova que li va servir de refugi.