LA RUTA EN WIKILOC
Arriba la caminada mes clàssica dels bufets durant tot l´any , la que la majoria te ganes de fer , la travessa Vallter - Nuria que aquest any la majoria em allargat fins Queralbs , no cal dir que a part de ser una fantàstiques sortida amb grans vistes , bons desnivells de pujada i excel·lents tarteres de baixada , gaudint de frondoses valls sempre o en fet am bona companyia , potser aquest any a estat masse rapida la muntanya és té que gaudir i admirar de totes maneres i malauradament el fort vent petit durant tota la travessa tot lo altre a estat per repetirle l´any vinent
Un autocar ens porta fins l´estació de Vallter 2000 , punt de sortida dels 44 Bufets , a primera hora del matí ens posem a caminar entre les pistes d´esquí per anar prenent alçada ,encara el dia no s´ha aixecat del tot i amb una temperatura força bona de moment , ens acostem al refugi vell de Vallter i ja tenim davant nostre la primera pujada El Coll de la Marrana, durant tota la pujada del Coll tenim un remat d´isards pasturat vora nostre sense molestar-se per la nostra presencia
El coll de la Marrana és un coll situat a 2.530 m que separa les valls del Ter i del Freser en el moment del naixement d'ambdós rius. Alhora és un punt de pas clau per la travessa entre el circ d'Ulldeter i la vall alta del Freser cap a Núria i Coma de Vaca. També separa el Pic del Bastiments del Gra de Fajol
Deixa'n rere nostre el Coll de la Marrana , pujem per la Vall del Tirapits , passant per als Aigols Podrits , el camí al principi força planer pro a l´arribar als aigols la pujada ja es comença notar fins a arribar a la caseta del Tirapits lloc de fer el nostre esmorzar ., aquesta cabana té una bona panoràmica vers l’alta conca del Freser i els cims del voltant com ara el famós Pic de l’Infern, Feta de pedra i de planta rodona sense finestra, el seu estat en general és precari però sòlid.
Un bon esmorzar ens ajuda a recuperar les forces , també l´estona de descans es d´agrair , una tertúlia entre els companys la fot de tot el grup amb la cabana i de nou reprenem la caminada ara ens enfilem fins al tirapits , aquí tot és una mique més suau sempre ja amb bones vistes primerament dels Torreneules sempre agermanats i mes endavant la fantàstiques vistes de la Vall del Carrança
Tenim força camí encara per devant nostre ja tenim a la vista el nostre proper cim això si molt lluny i ens espera'n dos bons sifons abans d´arribar-hi aquest es el Nou creus un cim de 2799 metres que apoc ens anem acosta'n això sí sense parar de tirar fotos el dia es molt clara la pena el fortíssim vent i sensació de fred quens acompanya tot el matí
Camí i cim del Nou Creus 2799 m
Un lloc emblemàtic d´aquesta travessa és aquesta collada del Nou Creus en ella i trobem nou creus clavades en les roques acompanyades d´unes grans vistes
Els altres anys la majoria baixava per la tartera del Nou Creus aquest any la majoria continuem caraneixan fins arribar al coll del Nou Fons per fer la baixada per aquesta llarga tartera , en ella`passem per al naixement de les nou fonts , la pena que no surt massa aigua però sempre és d´agrair aquesta aigua i aquestes valls
Passada la tartera ja tenim les verdes pastures d'aquestes valls amb forses rierols d´aigua , també les primeres vistes del pròxim destí el santuari de Nuria
La vall de Núria és una vall pirinenca al terme municipal de Queralbs, a la comarca del Ripollès, a les Comarques Gironins[ A una altitud de 1.964 metres sobre el nivell del mar, envoltada per cims de gairebé tres mil metres, on hi neixen multitud de fonts i tor.
A la vall hi ha un llac artificial, el Santuari de la Mare de Déu de Núria que alberga la talla romànica. L'església actual es va inaugurar l'any 1911. Poc després es va afegir l'hotel i es va iniciar la construcció del Via Crucis, obra que no s'acabaria fins a 1963.
L'any 1931, a l'habitació número 202 de l'hotel, es va redactar el que seria l'Estatut d'Autonomia de Catalunya que va quedar ratificat a les urnes el 2 d'agost de 1931 i aprovat per les Corts Generals el 9 de setembre de 1932
A l´arribada a Núria havia de ser un lloc de descans dinar agafar forces i baixar caminant fins Queralbs , malauradament no a estat així gran part de la colla ja havien baixat per al camí , el temps no pintava massa bo i després de pensar-lo una petita estona el Xevi,El Ramon i jo comencem la baixada rapidíssimament sense dinar i quasi sense descansar unes petites fotos de record dels llocs mes característics i de pressa a Queralbs
El cremallera de Nuria acomiada l´excursió d´avui
